Un any més una situació diferent

Cada día és més aprop l’arribada dels nens i nenes sahrauís. Sempre pensem que tant debó vinguessin tota la família de vacances  en una situació normalitzada, com quan nosaltres decidim marxar de vacances a la platja, muntanya, sense cap problema, elles i ells després de 40 anys segueixen lluitant, i vivint en un camp de refugiats , gràcies a l’ajuda humanitària de famílies, associacions i ONG .

Nosaltres aquest any tindrem una altra visió, per diferents motius no podrem acollir cap infant,  ho viurem com a família de suport i col·laboradora.

Ja vam comentar que ens vam ficar a la junta i tots els seus membres hem estat treballant per que aquests dos mesos d’estiu puguin venir el major nombre s’infants i gaudir d’un estiu ple d’alegries. També les famílies han col·laborat d’una manera o altre… fent roses per la paradeta de Sant Jordi, baixant documentació legal que des de la DGAIA  s’ens demana, fent paperam d’hisenda, recollint roba per les families, després de les inundacions als campaments, fent difusió a les botigues o xarxes socials… Tothom que forma part de l’associació posa el seu granet de sorra, per aconseguir que estiguin una mica millor.

Busquem qualsevol moment per trobar-nos i acabem parlant del mateix: que podem fer per donar-los més veu i que la situació que pateixen des de fa 40 anys sigui més visible.

Molta gent quan parlem del tema comenta moltes coses… entre elles:

Dona, però no viuen tant malament, si tenen tele, mobils  o llum a les cases…

Després de 40 anys s’han hagut de moure i viure en les millors condicions possibles sense oblidar que estan en un  camp de refugiats, molts han aprés a contruir cases per viure, amb panells solars donats per entitats col·laboradores) poden tenir llum, carregar mobils, etc…però no viuen bé; viurien bé a casa seva, a la casa d’on fa 40 anys els van fer fora, on tenien els seus treballs, les seves comoditats com podem tenir-les nosaltres. per això m’emprenya que després de 40 anys no s’hagi possat mà al problema a nivell governamental.

Perdoneu la parrafada!.

També hem actualitzat la pàgina web de l’associació SAIS, podreu seguir totes les andances dels infants i nostres i us animo des d’aquí a que hi participeu d’una manera o una altra, si no voleu no cal que acolliu, tansols donant veu i difonent la seva causa ja està bé!

Queda menys d’un més i tornarem a viure explossions d’alegria i ulls com a plats!

Comencen els comiats.

Ahir vam fer el sopar de comiat de SAIS, amb gairabé totes les families que acollien nens o nenes Saharauis i els membres de la Junta, entre que vam arribar tard (mooolt tard) a casa, estavem cansats i l’Abdelhag s’ha adonat que queden 4 dies… li ha costat mooolt dormir-se.

Quan ens hem llevat hem fet una visita llampec al mercat medieval, baixada de carretons i a l’exposició de cotxes antics, ( els ha agrat més l’exposició de cotxes, més que el mercat medieval.

Avui han vingut els yayos ( Pedro i Isabel), la Tati (Gemma) i  els avis ( Albert i Carme) i hem fet el dinar familiar, un dinar amb una mica de pena perquè significa que les vacances comencen a acabar-se… Hem estat bé, però una mica més sensibles de lo normal.

Abans de dinar el Abdelhag volia fer una sorpresa a tota la familia, els volia donar per tastar carn de camell.

Hem fet cus-cus per dinar, recepta de l’Ester, la presi de l’Associació, tot i que van dir que estava bo (em vaig estrenar amb la recepta….

Esther, a tu et surt millor!!

Després de dinar, vam treure un pastís de Oreo i Festaaaaaaaaaa!

L’Abdelhag va voler que ens provessim la melfa i ho vam fer la Tati i jo….

Després del cafè… vam donar-li a l’Abdelhag algún regalet com roba, medicaments, alguna joguina… i l’àlbum de fotos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui es quedava la Tati a dormir perquè aniríem a la Fira, perquè estem en plenes festes de Ripollet. Vam sopar pizzes i cap a la Fira….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sopar Saharauí

Avui l’Abdelhag s’ha llevat entre emocionat i enfadat, tenia moltes ganes d’anar a casa de la Sonia i Manolo, Nerea i Laia, també son familia acllidora de SAIS, i tenen acollida a la Sukina “l’enfadamenta” era perquè li feia mal el cap i l’oida…ens hem adonat que li supurava una mica així que ens hem acostat al cap…. i li han donat la noticia….. No es podrà banyar  a la piscina perquè té otitis., li han donat la medicació i cap a casa.

Quan ha arribat a casa ens ha dit que el metge li ha dit que no es podria banyar però… semblava que no li importés gaire.

Quan hem acabat de dinar, ens hem arreglat, preparat el sopar i hem anat cap a casa del Manolo i la Sonia, quan hem arribar nosaltres ha començat a arribar tota la colla (aquest any erem uns quants).

Ha arribat la Monica, el Marcos, amb els seus fills Sahara i Nil, amb el Hassan; La Juli, Mari, Lolo amb el Hassan, la Eva, el Juan P , la Valentina i Mohamed, el Paco amb la Maria Jesús i la Fatimetu, Manoli amb el Joan, Pol i Neo; la Rosa amb el Juan P i Nekane, la Ester i l’Ali; la Maribel amb la Queralt i l’Asma i Benna, Miriam amb l’Enrique, Lucas i Ali, la germana de la Sonia amb els seus dos fills..

Cal dir que la Sonia i el Manolo, com la seva família ens van acollir molt bé a casa seva, tenint en comte que erem unes 40 persones que vam ocupar la piscina i els llits elàstic, ens van oferir tot i mes.. Sobretot cal dir que totes i tots vam gaudir d’una nit màgica, parlant, rient, menjant, banyant-nos… Va ser GRAN NIT amb una GRAN FAMILIA- SAIS- i uns grans anfitrions i anfitriones.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dia complert

Avui ens hem llevat i tots estavem una mica “vagoncios”, no teniem ganes de fer res però no volíem estar a casa ( comença a respirar-se certa tensió- els nervis per marxar, i els dobles sentiments de no voler que marxi ni marxar  i estar cansats per necessitar l’espai de relax) així que finalment … he accedit a les infinites proposte de l’Abraham a tornar al Geocaching.

Hem estat mirant per Ripollet i està plagat de caches per trobar. Així que els hem dit que marxaven a buscar tresors.

Serem cazadores de tesoros?

Així que hem sortit i a buscar tresors i hem trobat un molt a prop d’on anem cada dia!! i hem flipat!!

Això és un tresor?,

Ens el podem quedar?

Els ha costat a tots tres entendre que la gràcia del joc és trobar coses que amaga la gent i que no cal que sigui una cosa que ens enduem el tresor és trobar-ho i amagar-ho perquè algú altre ho torni a trobar… Els hem fet la similitut amb jugar a fet i amagar i s’han quedat convençuts.

Hem continuat  buscant i buscant…

El meu nivell competitiu (tot i que la gent no ho sap, és molt elevat, no m’agrada perdre i donar-me per vençuda…) així que hem continuat buscant i hem tingut un altre èxit i dos fracassos (no definitius, perquè tornaré  jo ho sé, l’Abraham ho sap i el cache ho hauría de saber)…

Com havíem de comprar i era una mica just per comprar i fer el dinar… hem hagut d’abandonar la busqueda!!! GRRRRRR

Després de dinar hi havia dualitat de desitjos, uns volien anar a la piscina i l’altre volia anar en bicicleta; finalment ha guanyat la majoria i hem anat a la piscina, però com passa abans de sortir… ens hem enfadat i alguns hem anat amb morros (enfadats) cap a la piscina!!!

A l’arribar l’enfadat s’ha assegut a la tovallola fins que era una tonteria perquè estava perdent el temps i si estava a la tovallola no s’estava banyant, així que s’ha posat els taps i gorro i cap a l’aigua!!. Hem estat fins que han començat a sortir perquè feia fred, aleshores jo m’he sucat ( l’aigua estava glaçada) i hem marxat.

A l’arribar a casa els nois han preparat una sorpresa per després de sopar. Hem sopat i han tret la sorpresa una coca de llimona amb trocets de xocolata; estava boníssimaaaaaaaaa!!

Moltes gràcies nois!!

Per cert ens han demanat anar més dies a buscar tresors!! VISCA ALEMXEAB

Sorpresa pel Ruben

A les 12:30 l’Abraham va anar a buscar a l’Abdelhag a casa del Marcos i Mònica, havien marxat la nit abans a pescar.. a veure quina aventura explicava…

Quan va arribar va explicar que per sort no havien pescat res .. (la cosa era que estava content perquè li haviem dit que si pescaven alguna cosa, s’ho havia de menjar ell; i clar això de menjar peix… no ho veia GENS, GENS clar). Va explicar també que havíen anat a la platja, s’havien banyat… i s’havien posat a pescar, com no van pescar res, van marxar a dormir a casa.

Dilluns va ser l’aniversari del Rubén, el cosí de l’Abraham, així que tota la familia de l’Abraham van pensar fer-li una sorpresa, i van quedar en fer un dinar sorpresa. Quan va arribar tota la familia l’Àlex, la Emma i l’Abdelhag van saludar i es van posar a jugar amb un nen que hi havia al bar. A l’hora de fer el pastís van aparèixer i van donar el pastís i regals i  van continuar jugant fins l’hora de marxar.

l’Abdelhag est encantat de fer reunions familiars i de trobar-nos amb gent i parlar i riure… Diu que a casa seva sempre es troben i reuneixen, tant és aixi que els anava convidant a venir a casa, principalment al Roger i l’Albert.. ( un por “bailarin de Breakdance” i l’altre per “Rapero-Grafitero” ( segons la seva imaginació!)

Dia trist pel poble Saharauí.

Avui el poble Saharauí està conmocionat, ha mort una gran dona i una gran lluitadora per la llibertat del seu poble, Ha mort Mariem Hassan.

Personalment la coneixíem molt poc, però sempre serà una gran dona que emanava serenor, i desprenia una gran calor. Quan l’Àlex, l’Emma i jo la vaig conèixer vam quedar encantats de la seva persona; ara ens queda la seva música per recordar aquell dia i les seves paraules. Una familia MOLT GRAN, encantadora i lluitadora pels drets del seu poble, que t’acull i permet que entris a la seva familia i a la seva … podríem dir pau, serenor, tranquil·litat…. A vegades penso que com pot ser que una dona lluitadora, reivindicativa, i tan forta pugui desprendre aquesta pau? VISCA MARIEM HASSAN, que sempre estarà amb nosaltres i VISCA EL SAHARA LLIURE!!!

IMG_2674

Us deixo alguns enllaços, sobre aquesta gran dona i aquesta gran lluitadora.

Mariem HassanHaiyu, Ana Saharauia, Respuesta a Felipe GonzalezPaís. , concerts,

“Una de cal y una de arena”

Avui l’Abdelhag i l’Abraham quan s’han llevat han marxat a l’hospital Taulí, tocava visita a l’Otorrino.

IMG_4936

Han estat fent la visita,, l’audiometria…. I si! s’ha d’operar… hauria de ser dos anys entre una cosa i una altra (mínim).. S’ha quedat l’Abdelhag amb una cara seriosa perquè havia de passar temps sense la seva família; no li ha fet gaire gràcia.

Quan ha acabat la visita, han anat una estona al parc, havíem quedat amb el Marcos i el Hassan, ha vingut super content, teníen ganes de trobar-se,

Quan han arribat a casa, hem acabat de prepar el dinar i després quan hem acabat han estat una estoneta jugant a la Wii, ens hem canviat i hem marxat cap a la piscina… hem estat poca estona perquè l’aigua estava geladissima!. Com els nois estaven una mica moguts, en quant la Emma veu la possibilitat d’escapolir-se… ho fa, ahir va marxar a dormir a casa dels yayos, i ara ha marxat amb l’Abraham a veure a la besàvia, i han hagut de passar per el corte inglés a fer un canvi.

IMG_4949

Per sopar han demanat bikinis i a més a més no ho saben però hi haurà una sopresa, doble…. Una serà l’Skpe amb la seva familia i una cosa del Sàhara carn de camell, el Marcos ens ha passat una mica per tastar-la.

Sorpresa!

Avuí ens hem llevat d’hora (relativament) i hem anat al Cosmocaixa, li hem volgut fer una sopresa a l’Abdelhag, i ho hem aconseguit, ha quedat al·lucinat… Hem visitat el bosc inundat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Li ha agradat tot el museu i quan li hem dit que la cosa no quedava aquí… que podria tocar una serp i diferents animals.. encara se li han obert més els ulls. Toca-Toca

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan hem acabat hem tornat cap a casa, havíem de dinar que a la tarda teníem una festa d’aniversari, el Leo feia 8 anys.  Li hem comprat un llibre que a tota la classe, els agrada: El follet Oriol i l’aventura de la xocolata; L’Abdelhag  ha pogut conéixer a molts amics de la classe de l’Àlex, ha vingut super emocionat perquè s’ho ha passat bombaaaa!!

Tant a mi com a l’Abraham ens agrada i emociona veure la cara de felicitat quan els nens descobreixen una cosa nova, quan han superat la por a tocar un animal i sobretot quan ens adonem que amb una cosa que sembla simple… gaudeixen un munt i veus la felicitat i emoció reflexada a la seva car! Visca la infància

Ja no us podem mullar!!

Avuí venien els Yayos i la Tati a Cambrils… estava tot preparat però no seria com l’any passat, aquest any no els podríem mullar perquè la reixa estava descoberta.

Estava tot apunt, i sort van trobar lloc a la porta! això encara dificultava més la tradició-sorpresa-remullada, però no va suposar cap impediment.

Com sempre, vam haver de buidar butxaques, requisar mobils i…. ja estava tot llest.

Yayooo, passa passa que estic dins, no et mullaré.

Els yayos passen fent-se els despistats… (rient per la santa innocència). I l’Àlex engega el aspersoooooor i remullada, els Yayos col·laborant com sempre…

Ai ai ai que em mullo, que passa? es giren i ..

Aish aish , Àlex, com t’enganxi…

Quan hem aconseguit entrar a la casa, descarreguem, obrim els regals que ens han portat.

i ens posem els banyadors i a la piscina, l’estona se’ns fa molt curta… havíem de sortir a dinar uffffff!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vam dinar i vam reposar el menjar i a les dues hores, altre cop a la piscina, tot i que abans per passar el temps més ràpid vam fer sessió de perruqueria i tinte ( Lilaaaaaaaaa), a la Emma li vam fer dos metxes liles i a la Tati les puntes liles.. Li va quedar moooolt bé!

Cap a la piscinaaaaaaa!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les fades ens deixen més missatges

Avui hem tingut un dia bastant tranquil, tot i que hem estat molt atents a les fades que apareixen de tant en tant al jardí..

Nosaltres ens dediquem durant tot el dia al fer-lis regals ( pintem cds fent mandales amb retoladors permanents o amb divermagic ) els deixem davant de la fada blanca i en quant ens decuidem… zas!!! L’agafen!  Aquesta tarda ens ha deixat una nota que hem trobat abans d’anar a la platja;  així que… hem anat a la platja i quan hem tornat… ens hem dedicat a buscar per tot el jardí: per la part del davant i la del darrera i com sempre el més “sagaz”, l’Àlex ho ha trobat. Eren tres figures de playmobil.

Ho han trobat en un pis-pas… (potser massa ràpid pel follet o fada gran).

Hem acabat de veure la PIPI LANGSTRUM (val dir que s’han aficionat moltíssim i es queden els tres absorts!!) i hem anat a dormir, pensat en quin regal o ofrena podrían fer-li a les fades o follets… Així s’han acabat dormint, pensant i pensant…

Previous Older Entries