Un final de dia agre

Avui hem fet vida normal:

Matí de llevada mandrosa i difícil sortida. Hem conegut la biblioteca de Cambrils. Ens ha semblat molt Xula i hem aprofitat per fer algunes coses per Internet. A més, hem arribat a L’Hora del conte! Tot i que la narració no ha estat destacable, a certa nena li ha agradat molt.

– Emma, qui explica millor contes, la noia que acabem de sentir o la Carolina ( la seva mestre de 3 i 4 anys).
– Home, la Carolina! No veus que és la meva mestre!

Doncs al cap d’una estona hem marxat amb algun llibre i còmics, en àrab, cap a casa.

 

Després de dinar i fer la digestió ha tocat platja, un altre cop! De camí ens hem trobat a la veïna del costat que ens ha comentat que hi havia unes onades molt grans. Els ulls de l’Àlex i l’Abdelhag s’han obert i han començat a fer uns vots que arribaven al sostre! A la platja, la Xènia s’ha estimat més mirar-nos des de la sorra mentre els 4 fèiem el cafre a l’aigua.

Cal dir que durant tot el dia hem tingut un tema entre mans: havíem quedat amb la família de l’Abdelhag per fer una conferència via Skype. Com que les opcions de wifi no eren gaire bones hem optat per la de la veïna del costat, que en té i ens l’havia ofert.
El primer intent del migdia l’hem abortat perquè tot i haver quedat, ens han dit que feia massa calor com per sortir al migdia a fora i per arribar on estava Internet, havien de caminar força, aleshores hem quedat a les 21h i quan estàvem a punt de sortir a casa de la veïna, hem parlat amb la família i ens han dit que no podien parlar fins molt mes tard, ja que era un dia festiu com el Ramadà i soparien fort per la nit. Els hem comentat que només podia ser avui o fins els divendres 15, no podríem fer-ho, que ja seria des de casa, així que hem hagut d’abortar la missió de nou i els hem comentat que anirem parlant via telèfon fins.
No se que ha passat que a les 23h han trucat i ens han dit que estaven esperant per fer Skype i nosaltres no podíem. L’Abdelhag ha parlat amb elles i ha tornat a dormir molt trist.

Aquesta experiència ha estat molt trista per a nosaltres ja que ens sap molt de greu la situació que està passant i que un petit malentès desencadeni la tristesa acumulada. Hem fet colònies i hem vist infants plorar al 2n dia, pero sabies que era per poc temps i que era una opció plenament lliure. En aquest cas, es clar que escullen ells, però és una elecció per necessitat mes que per plaer. I aquí està la diferencia. La situació del Sàhara és imposada, no de lliure elecció.
Des d’aquest humil blog denunciem uns estats ( un d’ells Espanya, per més vergonya), que oculten aquesta realitat.
Us puc assegurar que avui hem maleït aquesta ocupació. Volem que l’Abdelhag pugui venir sempre que vulgui però no per necessitat, volem que vingui lliure i en pau.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: