Comiats

El final… del verano…llegó

Avui hem matinat una miqueta, i com era l’últim dia d’aquest any que estaríem junts, li vam donar l’opció d’escollir a l’Abdelhag, tant el que faríem, com el menú, així que…

Hem preparat les bosses de piscina (indoor) i hem agafat “La Rosita” (pels que no tingueu el plaer de conèixer-la, és el meu cotxe), i els he portat a tots cap el poliesportiu, ens hem tret la roba i cap a la piscina; hem estat jugant i nedant (moooolt, tant que la Emma i l’Abdelhag ja saben nadar).

Quan hem arribat a casa, mentre uns paràven la taula, l’altre feia “Paella” és el que havia demanat de menú, i de postre moltes boles de gelat (llimona, straciattella), hem acabat el dinar…. i mica en mica les cares anàven canviant, s’acostava el moment de la separació…

Hem pujat al cotxe, ara tocava acomiadar-se del “Darth Vader” (cotxe de l’Abraham), i hem enfilat cap al camp de fútbol del Sabadell, era el punt de trobada, tot i que hem donat mil i una volta, fins que hem vist a la Sonia i Manolo, la familia que acollia a la Sukaina, hem aparcat i tots junts hem anat al punt de trobada real, allà tots rient i saltant, jugant, compartint les ultimes anècdotes…. però amb una  cosa en comú: tots amb un nus a la gola.

Han repartit els informes mèdics, les credencials dels nens, hem pujat les maletes als cotxes que els acompanyaven a l’aeroport i hem fet la foto familiar; bé, com sol passar … n’hem fet unes quantes.

– Despedida… i Tots al cotxe – Va dir el Marcos

L’Abdelhag m’ha fet una abraçada enorme, un petó, una abraçada a l’Abraham molt gran, a la Emma també una super abraçada i al final l’Àlex i ell s’han fos en una MEGAABRAÇADA, i s’han dit que es trobaran molt a faltar, s’han fet un petó i l’Abdelhag l’ha tornat a abraçar agafant-lo a coll…

IMG_2595

Aleshores han pujat tots els nens que marxaven als dos cotxes, (tres persones de l’associacó) els acompanyaven a l’aeroport i ara sí, era el comiat…

En algunes famílies les llàgrimes s’han fet presents, després de dos mesos i 1 dia, marxaven, i tots i totes hem compartit moments, situacions i sentiments molt intensos i tot i que sabem que han de marxar amb les seves famílies… un troçet de cada un i una de nosaltres marxa amb ells. Nosaltres hem intentat consolar a les famílies, dient que  un any passa volant.

Quan ens he acomiadat, l’Abraham i jo hem pensat que l’Àlex i la Emma ho han fet molt bé durant aquest temps, (tot i haver tingut moments, entre nens normal, que ens tiràvem dels cabells, que els podríem “premiar” i com havíem vist una mena de gronxador i material com de circ a l’Ikea podríem mirar  de comprar-ho; així que hem anat cap allà..

A l’entrar ens han dit que estaven cansats i que es volíen quedar a la zona infantil (sala de jocs) i nosaltres ja us podeu imaginar la nostra cara quan la Emma ha dit que si l’Àlex es quedava … ella també, ens hem quedat a quadres; (pels que no ens coneixeu, no ens agrada gaire deixar-los aquí, però avui hem accedit).

Hem fet la visita ultra ràpida a la meitat de l’Ikea, perquè quan hem arribat a la meitat del recorregut… ens hem mirat i els hem recollit; em sembla que dins la sala de jocs hauran estat 10 minuts. Quan els hem anat a recollir ens han mirat i han dit:

– Ja heu acabat?- que ràpid

Els hem donat la mala noticia, ley de Murphy, perquè el que volíem no estava….

Hem sortit i hem anat al Baricentro, i hem acabat comprant un regal per cada un (sé que pensareu VIVA el Consumismo, però hem estat dèbils en la fuerza), quan estavem al Carrefour.. ha succeït l’esperat, l’Àlex ha començat a plorar, aparentment perquè no sabia que escollir un joc, per escoltar música, o un llibre, i parlant amb ell hem arribat a la veritat; no sabia que li passava, estava content però tenia moltes ganes de plorar, mentre l’Abraham i la Emma preguntaven una cosa, l’Àlex i jo ens hem assegut en un passadís i ell anava plorant fins que ha dit que el trobaria molt a faltar… He deixat que plorés i plorés i quan ha volgut ens hem aixecat i hem anat caminant una mica més desangoixats.

El nostre expert aeronàutic, l’avi Albert, ha anat seguint el vol de l’Abdelhag i els seus amics, de Barcelona a Algeria, ens anava enviat tota la informació (a quans peus estaven, la velocitat, quan estaven a punt d’aterrar… i quan han arribat a Algèria, després quan ha continuat el vol d’Algeria a Tindouf fins on ha pogut… Sabem que han arribat de matinada a casa de cada un.

Hem sopat i hem marxat a dormir, l’Àlex ha volgut dormir, al llit on dormia el seu “manito”.

Ja farem moltes reflexions quan toqui sobre el què hem passat. Algunes ja les hem anat posant, però d’altres aniran venint. Tot i que hem gaudit mútuament de l’Acollida sabíem que casa seva és al Sàhara i tot i que el volem tornar a veure sabem que el millor seria que no fós així, que tornés a casa seva, la de veritat, l’actualment OCUPADA. I aleshores, com a ciutadà lliure torni i ho passem genial.

IMG_2599

A punt de tornar cap a casa. Bon viatge!

VISCA EL SÀHARA LLIURE!!!

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: