Se’m trenca el cor!!

Avui ha estat un dia cansat… La calor apretava i els nervis estaven a flor de pell, baralla per aquí, baralla per allà, ara xinxo, ara em xinxes ….. Pero teníem un punt a favor teníem a casa a “miss algodon de azucar” o que es el mateix “TATI”. Han estat jugant amb ella una estona i jo podia fer alguna coseta a casa ( recollir i netejar una mica la cuina).

Després de dinar, com l’Abraham encara treballa… Ha baixat tota la troupe en cotxe fina a portar a la TATI i després a la Masia. Jo he baixat en autobús, ( 20 minuts de relax i amb un bon llibre), quan he arribat a la masia ells ja hi eren, de seguida han arribat els de tros de l’ordal. Els que porten les fruites i verdures ecològiques a la cooperativa, l’Abdelhag s’ha quedat bocabadat amb la quantitat de menjar que hi havia, i encara mes al.lucinat perque l’havien de repartir entre 10 famílies.
Es com al mercat de tindouf.

Quan ho hem col.locat tot a cada cistella, ell i l’Alex s’han posat a jugar, a pilota, a Ping Ping, a pillar, a les rampes… Han entrat esgotats…
Quan hem acabat, hem tornat a casa. Com sempre que fa caloreta hi ha les Veïnes al carrer i com les tenim encantades, perque som una gran família com diu una de elles,… Ens paren sempre, SEMPRE!!!
Avui carregats amb les dues caixes plenes de fruita i verdura… Teníen ganes de preguntar…

Que venís del Campo?,

que teneis un huerto?…

Aixi que he deixat a l’Abraham a la retaguardia i he entrat decidida ( sempre es al revés, jo soc mes de fer vida de poble, seure a la porta i xerrar amb les veïnes, etc…) , total que avui m’han fet sortir, perque … Segons ella anava molt maca, que de donde venia… Tot perque m’he posat un vestit ( passen revisions de moda ja ja ja ).
Hem pujat i descarregat i mentre jo guardava les coses, fèiem dutxes, paraven la taula, preparaven el sopar….
A l’acabar hem fet una mica de debat polític…. 😳, ens ha preguntat si Catalunya , primer, i després espanya si havien lluitat en una guerra i perquè. Tambe hem parlat una mica d’economia, i la pregunta final :

Perquè Catalunya-Espanya vol anar, separar?

Hem estat explicant i fent una llista de les coses que es paguen al sahara i les que es paguen aquí.!

Ens vam posar el pijama, rentar les dents i de sobte ens va trucar Leila, la tieta de l’Abdelhag. Vam estar parlant amb la família, li van donar directrius ( que es portés bé, que reses, que mengés, que ajudes, i sobretot que fes moltes coses, i que s’ho pases molt bé). Vam parlar tots i si no ens van dir mil vegades lo agraÏts que estaven, que baixessim al sahara, que teníem allà una altra família.. Ens va saludar la mare, les tietes, l’avia, l’avi, la germana, el cosí, el germà petit…

unnamed unnamed2

Al final el germà petit el trobava a faltar i es va posar a plorar.. Cosa que va provocar que l’Abdelhag es poses mes tou i acabés plorant tambe perque els trobava a faltar, ens mirava i plorava, i em va demanar que l’abraces …
Ens va trencar el cor, que un nen, en aquest cas, amb tretze anys passi per això,  hagi de passar dos mesos fora de la seva familia, perquè fa 40 anys els van fer fora de casa seva, dels seus…. i que es trobi, per això, en una situació immerescuda.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: